Riure per no plorar (o viceversa)
Després d'un procés introspectiu, un home decideix mostrar-se sense màscares, amb totes les seves llums i ombres. Tanmateix, es troba constantment enfrontat a les seves pors internes, que impedeixen que el seu objectiu es materialitzi. El públic observa com les seves màscares i limitacions autoimposades dificulten la
seva revelació personal. Aconseguirà l'home superar aquestes barreres i mostrar la seva veritable essència?
Quina Barra
Recolzat a la barra del bar del seu amic Cisco Noguera, en Josep Pascual pren com cada nit unes copetes d'Aromes de Montserrat. Ja fa estona que ha marxat l'últim client, i en aquella hora que regna la quietud i la llum és més tènue, en Josep espera que l'amic Cisco acabi de recollir, apagui els llums i tanqui definitivament la persiana... Mentrestant ell ens explica, amb l'energia dels optimistes, les tres grans passions que han mogut la seva vida: les dones, la música de cobla i el bon tiberi.
Homes que estimen
Un vespre, el pare li acaba d'explicar un conte al seu fill, i quan ja sembla que s'adorm, de cop es desvetlla amb unes preguntes impossibles de contestar. Amb la col·laboració de l'avi, el pare i el fill es disposaran a explorar els motius pels quals la humanitat, en ocasions, encara es relaciona amb desigualtat. Cal que els tres homes deixin anar els seus privilegis, ja que finalment aquests no els permeten ser autèntics, estimar-se a ells mateixos i, d'aquesta manera, aprendre a estimar als altres.
2 Folls en desconcert
Dos Folls és un joc escènic sobre la veu que ens diu què hem de ser… i el petit rebel que vol sortir corrents.
Amb l’Eduard Canimas viatgem entre teatre, música i improvisació, donant vida a dos personatges oposats: un que s’encongeix sota el judici i un altre que s’amaga darrere una seguretat de cartró pedra.
Trenquem la quarta paret, escoltem el moment i deixem que l’escena respiri. Perquè quan la veu interior calla un instant, apareix el vertader concert.
